Els experiments poden fomentar la motivació dels alumnes per la ciència que en aquells moments estan aprenen. P. L. Kapitza, Premi Nobel de Física de 1978, afirmava que “per educar futurs científics, cal desenvolupar les seves facultats creadores des de l’escola i mentre abans millor”. L’aprenentatge a partir de l’experimentació pot ajudar a que els alumnes assoleixin millor els continguts, i puguin també traslladar aquests aprenentatges a altres situacions de la vida quotidiana. O generalitzar el que passa a la vida quotidiana i trobar similituds amb els experiments que a continuació presentem. Quan des de l’escola es presenten experiments, l’estudiant es mostra plenament motivat, i fa a partir del qüestionament de diferents fenòmens que es desperti la curiositat en l’infant.
Segons l’edat de l’alumnat caldrà utilitzar fenòmens més simples o més complexos, regulant així el nivell de complexitat per tal de mantenir la seva atenció en vers el que es vol ensenyar. Tot i això, tenint en compte la complexitat podrem experimentar en totes les etapes educatives, centrant els experiments segons la maduresa dels infants.
Per portar a terme experiments a l’aula haurem de tenir presents alguns requisits indispensables:
- Que no tinguin cap tipus de risc.
- Que no representin molt temps i siguin simples.
- Presentar-los de manera atraient
- Que no tinguin un cost elevat
- Poder treballar-los en escala reduïda, economitzant així temps i cost.
- Que tinguin uns objectius i uns coneixements clars
A continuació exposem diferents experiments que poden ser útils per treballar les característiques de l’aigua i l’aire a l’aula.
Un experiment molt interessant per l’aula serà analitzar el que veiem en aquesta fotografia, treballant així “la reflexió dels objectes a l’aigua”.
El tovalló de paper sec.
Consisteix en omplim una galleda d’aigua. Posem un tovalló en el fons d’un got de vidre, cal donar la volta al got i ficar-lo dins l’aigua, llavors observem com el tovalló de dins del got surt sec.
Explicació: l’aire forma un tap que pressiona l’aigua cap als costats i no mulla el tovalló
Presió increíble
Omplim un got d’aigua fins dalt, col·loquem una cartolina sense deixar bombolles d’aire i girem el got aguantant la cartolina i observem.
Resultat: la cartolina es manté en el seu lloc subjecta per la pressió de l’aire que l’empeny cap a dalt. La pressió de l’aire és més gran que el pes de l’aigua que empeny cap a baix. Fins que la cartolina es mulli.
Hi ha altres experiments, que com esmentàvem anteriorment ajuden a l’alumnat a entendre fenòmens de gran magnitud, com per exemple: El tornado.
Per fer aquest experiment cal encinta o encolar els taps de les ampolles, fer un forat entre els taps, omplir una de les dos ampolles fins a les 3/4 parts d’aigua. Llavors tapem les dos ampolles amb els taps i les fem girar fins que es formi un tornado.
Càrregues elèctriques mouen objectes.
Inflem un globus i el lliguem amb un cordill, després el freguem amb els cabells unes 10 vegades per carregar-lo elèctricament.
Col·loquem una llauna sobre una taula o al terra i apropem el globus sense tocar-lo. Llavors el globus es mou. Si es descarrega el globus, es torna a carregar sobre el cabell.
Explicació: Al fregar el globus, aquest es carrega negativament। Aquesta és una càrrega electrostàtica. A l’ apropar la llauna, aquesta distribueix les càrregues pels costats. Com és un cilindre, els costats estan molt a prop i són corbs, és per això, es repel·len les càrregues iguals entre el globus i la llauna gira.
La banda de Moebius (Möbius)
Aquesta cinta s’elabora retallant una tira rectangular de paper i girant un extrem de la cinta 180º, un cop girada enganxen les puntes.
Si fem un tall longitudinal en tota la cinta, que penseu que passarà?
Al contrari del que esperem, d’aquest cercles, partit en dos no surten dos cercles de paper, sinó un més gran.
Aquest experiment va ser descobert al segle XIX per A. F. Moebius que li va donar nom. Aquest tipus de cinta s’utilitza per la corretja de distribució del cotxe, la corretja de la bicicleta. Si la cadena de la bicicleta gires com qualsevol altra cinta, només és faria malbé d’una cara, fent servir una cinta Moebius, després d’una volta passa a utilitzar-se la banda contaria
Les plantes
L’objectiu dels següents experiments és conèixer com actua la llum en les plantes entre d’altres aspectes funcionals d’aquestes.
L’experiment consistix en tapar una part de la fulla i esperar uns dies, aportant-hi tots els nutrients i aigua necessaris per a aquesta.
Resultat: S’observa que la part de la fulla que ha estat tapada no té un color tant verd, és a dir, ha perdut pigmentació de clorofíla.
Altre experiment interessant és deixar en una dissolució d’aigua amb tintes xinesques unes roses blanques.
Resultat: S’observa a cap del temps que les flors van absorbint el colorant i agafen el color d’aquest.
Els colors
Cal ensenyar als nens la "roda cromàtica". Per això, primerament, els expliquem quins són els colors primaris (magenta, cyan i groc) i després els convidem a barrejar-los entre ells per a que puguen observar la formació del colors secundaria (violeta, verd i taronja), adaptant la seva intensitat amb els colors neutres (blanc i negre)
Aquesta activitat és adient fer-la amb aquareles. De totes maneres jo ho plantejaré amb colorant, ja que és més visual: Agafem 6 tubs d’assaig. En tres d’ells aboquem l’aigua amb colorant (magenta, cyan i groc). Després farem la barreja en els altres tubs.
A continuació aportem un video interessant sobre la barreja de líquids que canvien de color:
Els imans
Per poder fer comprendre als nens els moviments dels planetes i les seves trajectòries (òrbites), caldria primer explicar com actuen els iman. Per això, els hi ensenyarem diferents imans per a que experimenten amb ells, per a que localitzen les polaritats, esbrinen quins poden ser els motius d’aquests comportaments i extraguin hipòtesis.
Aportem un video molt bo sobre aquest tema
La bruíxola
Continuant amb allò que els explicavem als nens sobre els imans, els oferim fer una bruíxola casera. La pràctica consistirà en clavar una agulla dins d’un cortxo i deixar-la flotar en un tap gran (d’uns 10 cm de diàmetre) Els alumnes observaran com l’agulla, tota sola, s’orienta cap al nord. Encara que la moguen ella tonarà a orientar-se cap al nord.
El telèfon
És un experiment molt típic però realment fascinant per als nens. És molt fàcil de fer. Simplement necessitem dos gots d’aigua i una corda. Farem dos foradets a la part darrera del got i nugarem la corda dintre. Quan la corda està en "tensió" té la capacitata de transmetre els sons que s’emiten o es reben des del got. Aquest experiment els ajuda a comprendre la relació de vibració i so.
CONCLUSIONS
Els experiments que hem aportat són molt útils per a l’aplicació didàctica i esperem que us siguen profitosos. La dificultat la marqueu vosaltre amb la complexitat de les qüestions que els hi plantejeu. De tota manera cal remarcar que un aprenentatge significatiu s’aconsegueix connectant la teoria amb la pràctica, ja que s’obté una major funcionalitat sobre els coneixements que es tracten s’ensenyar.
Dit això, l’Aida i jo us convidem a que participeu en aquest article. Si coneixeu algún experiment que siga divertit i interessant podeu possar-lo i així ens enriquim tots.
Un salut per tots!
Ho he vist ha sigut molt bonic i m ha interest.